Un racó espectacular

[Perejal]

És una excursió curta (bé, la pots allargar tant com vulguis, però el troç que vull comentar és curtet: Solleric - Comasema)
L'incovenient que té és que heu de ser poqueta gent i no fer renou, ja que per Solleric s'hi ha de passar mig d'amagat, que a vegades "mosseguen" (i més ara que han perdut el plet del camí d'Alaró  )

La millor manera d'arribar-hi és precisament per aquest camí recuperat que transcorre pel costat endret del torrent de Solleric, sortint a ma dreta de la carretera d'Orient. Aquí hi ha el primer gual. Hi havia uns pilons de pedra que et permetien passar si el torrent duia aigua (i ara en duu). Ara n'hi ha dos de romputs (sembla intencionadament), així que compte a banyar-se els peus o pegar una relliscada i banyar-se del tot. Aques camí, clar però poc transitat, ens porta fins a les cases de sa Font Figuera, ja dins la possessió de Solleric i es converteix en una pista transitable per cotxes que ens deixarà just arran de les cases (impresionants) de la possessió. Aquí comença l'incògnita. Si ens han vist venir de lluny, ja hi haurà algú que ens vetl·li. El camí més curt (i arriscat) és seguir per davant les cases i travessar pels sementers remuntant el torrent (sempre hi ha camí) però de deu vegades nou ens diran "de què vas curro?". Solució: En arribar a les cases, fer com si seguisseu el camí públic que segueix cap a s'Oli Clar. Aviat trobareu marges amb oliveres mig abandonades. Deixau el camí per l'esquerra i resseguint els tiranys de les ovelles pels marges, voltar tota la clotada dels conreus amb el camuflatge dels garrofers, ullastres i oliveres sense guanyar altura És més llarg, però hi ha moltes de possibilitats de assolir la següent fita tranquilament. Quan haurem fet aquesta voltera pels marges,  tornarem trobar el torrent, just quan entra als sementers provinent del Barranc. I aquí trobam un dels racons fantàstics de la Serra. El torrent baixa de Comassema engorjat dins el Barranc, per dins un lloc ombrívol d'alzinar, salts d'aigua, gorgs blaus d'aquells que diuen tirat'hi. Com el remuntam? Travessam el torrent amb seny de bístia vella (per allò de les remullades) i aviat, pel marge esquerre puja un camí de muntanya amb un empedrat gairebé intacte, una meravella! El camí puja fent alguns revolts i arrupant-se als penyassegats del Barranc. Prest entrarem dins Comassema (convé haver avisat a D. Fernando Fortuny, que sempre dóna "permís", just és que vol que l'avisis) El camí passa per varis colls de tords (D. Fernando els deu llogar a preu de canari jove) i es perd quan arribes als sementers de baix de la possessió, però hi ha tirany que et porta per baix de les cases (també magnífiques) i d'aquí tant podeu agafar cap a Orient, o cap al Coll d'Es Bosc, o cap a l'Ofre, o cap al puig d'Amós, o ...)

Per cert Solleric està en venda. Si vos ha tocat la loteria i teniu el caprici...

[embat]

Se m'havia passat per alt aquest tòpic.  Ostres per començar no sabia que havien perdut el plet. Que se fotin, això de tancar camins i haver d'anar a plets és, sota el meu punt de vista absurd. És com si jo tanc les avingudes a devers la Plaça d'Espanya i enlloc de venir un municipal a estirar-me les orelles, me deixa fer amb el tancament fins que un jutge diu que he d'obrir. Absurd total.

Però aquesta és la ruralia que tenim els mallorquins, amb els antics cacics de sempre  i que encara ara avui en dia són respectats i gairebé idolatrats per una bona part de la societat (menys de la que voldrien), dins la que evidentment també s'inclou una permisivitat político-jurídica que frega l'estupidesa.

En l'única cosa que discrep, amic Perejal és en el tema de Comassema. El sr Fortuny no se jo fins a quin punt te cap interés ni un en que passin per allà, pel camí que de tota la vida s'ha emprat per a peregrinar a Lluc. Trobar-lo per demanar-li permís és pràcticament impossible i te la mateixa concepció de la Terra que tenien els nobles francesos pre-revolució, a qui la guillotina va posar a "puesto". Està desfassat d'idees i resulta un exemple molt il·lustratiu de com la suposada noblesa mallorquina terratinent, amb el seu afany de conservar l'estatus ha quedat desfassadíssima respecte a la realitat de la societat i el món actual en general.  No se'n adonen de que el segle XXI fa estona que és aquí, que vivim a un món globalitzat i que les estructures socials disten molt de les decimonòniques que ell desitjaria. Clar, es posa nerviós quan la gent ja no li rendeix vassallatge i aquest fet no fa més que reafirmar-lo en les seves vetustes idees. En una ocasió vaig arribar a sentir de la seva boca, en una espècie de meeting cutre organitzat per una suposada societat de propietaris, que fer de la serra un parc natural no només suposaria que tothom pogués fer el que li donas la gana dins la serra sinó que a més era un retras. Aquí pots veure no només el seu nivell cultural i les seves idees sinó que a més no te ni la més remota idea del que és un espai natural protegit. El que no va dir és que el que li sabia greu de fer parc natural era que per allà mai hi podria fer ni camps de golf, ni bungalows ni dividir la seva finca en formoses parcel·les quadriculades amb un contadoret d'elecrticitat cadasquna.