Autor Tema: El terratrèmol de 1851  (Llegit 2322 cops)

Desconnectat metar

  • Global Moderator
  • barrumbada
  • *****
  • Missatges: 2925
  • Gènere: Masculí
  • encalçador de niguls
    • Veure Perfil
    • Correu
El terratrèmol de 1851
« el: MAR? 21, 2011, 00:30:41 am »
Hi ha molt escrit sobre aquest important seïsme, que pareix que va arribar a una escala d'entre 7 i 8.

http://dcrespi.blog.com/2010/02/04/terratremols-a-balears-iv/

El terratrèmol del 15 de maig de 1851 és el major dels quals es té constància documental a les illes Balears i el que més literatura ha generat. Es produí davers les 2 de la matinada. L’epicentre es localitzà entre Pòrtol i Santa Eugènia, i segurament fou generat per l’activitat de la falla de Sencelles (SILVA et al., 2001). Els efectes més destructius es produiren a Ciutat on, probablement, l’efecte del substrat influí negativament. Les destruccions més importants foren (GRIMALT, 1992):

    Una de les torres que coronaven la façana de la Seu es va esbucar i la segona quedà força malmesa.
    Els campanaris de diversos edificis religiosos quedaren enrunats: als convents de Sant Francesc, Sant Agustí i la Concepció, a les parròquies de Sant Miquel i la Santa Creu i l’oratori del Temple. LLABRÉS (1887) també diu que s’esbucà la part alta del campanar del Carme. SILVA et al. (2001), citant BOUVY (1851), també mencionen desperfectes a les esglésies de Santa Eulàlia, el Socor i al col·legi de Monti-Sion, així com també que algunes cúpules i torres sofriren una rotació inerciar de fins a 60º.
    Nombroses cases Particulars quedaren cruixides, encara que sense caure cap dels seus elements. SILVA et al. (2001) ens parlen també de desperfectes que varen patir diversos edificis administratius com l’oficina de correus, l’ajuntament, el mercat vell, la seu del Governador Militar, algunes fortificacions i la presó (cosa que féu traslladar els presos a instal·lacions militars de Manacor). A conseqüència dels desperfectes algunes cases varen haver de ser tomades.
    Al castell de l’Almudaina s’enfonsà el que quedava de la torre de l’Àngel, així com el campanar de la capella de Santa Anna.

Dins la Ciutat de Mallorca la part que patí majors destrosses fou la siutada a la zona alta, segurament per l’efecte topogràfic (GRIMALT, 1992). Aquest fenomen es pogué apreciar a la major part dels municipis de l’illa. La màxima destrucció es produí al terme de Marratxí i especialment al lloc de Sant Marçal, i es produiren destrosses importants a Santa Eugènia, sa Cabaneta i Pòrtol. En general fou sentit amb elevada intensitat en les zones situades dins de la cubeta sedimentària de Ciutat a l’est de l’illa (Fig. 2), encara que també fou sentit amb bastant intensitat dins de la cubeta sedimentària d’Inca, al nord-est de la de Ciutat, al centre de l’illa, especialment al poble de Santa Maria (SILVA et al., 2001). A la serra de Tramuntana també es pogué sentir amb intensitat de V a VI MSK a Sóller, Valldemossa i Banyalbufar. (SILVA et al., 2001), produint caigudes de roques petites o moderades, i es varen aturar alguns rellotges.
Les sacsejades es varen veure abruptament atenuades a l’est de la línia marcada per la traça de la falla de sencelles (SILVA et al., 2001). A Sencelles es va sentir amb intensitat V-VI MSK, mentre que als pobles de Sineu, Manacor, Felanitx i Campos només assolir la intensitat III MSK. A Campos, de la font d’aigües termals va brollar aigua sobreencalentida, acompanyada d’una ejecció sulfurosa i aigües tèrboles. No es va sentir a Artà i no es tenen dades sobre si es va sentir o no a Inca, sa Pobla, Alcúdia i Pollença, encanvi es va sentir amb una intensitat III MSK a l’illa de Cabrera.
D’aquestes dades es desprèn la importància de l’efecte del sòl (en zones de substrat més tou, com a les conques sedimentàries se sent el terratrèmol amb intensitat més elevada) i del relleu (a les zones més altes la intensitat és major).
No es té constància de morts ni ferits de consideració, però produí un efecte de pànic considerable (GRIMALT, 1992). La major part de la població de Ciutat i s’establí a campaments a l’extrarradi (Secar de la Real, Santa Catalina…). Fins i tot la guarnició militar sortí fora de les murades i s’establi al glacis de sa Feixina. També hi hagué barraquisme ocasional als passeigs amples (la Rambla, la plaça des Mercat i es Born). Els mariners i pescadors embarcaren les seves famílies.
Els edificis més afectats foren els vells convents, molts d’ells en estat de semiabandonament des de l’exclaustració; entre ells sobretot el de Sant Francesc (aleshores quarter de la Guàrdia Civil). A conseqüència del sisme moltes façanes foren edificades de nou en estil neogòtic en dècades posteriors. Aquest fou el cas d’una de les portes de la Seu i la de Santa Eulàlia.
Un altre fenomen descrit per LLABRÉS (1887) fou la presència de manifestacions elèctriques, que segons aquest autor afectà a moltes persones abans del terratrèmol, produint malestar (especialment en els infants petits) que desaparegué una vegada que s’havia produït el sisme.
Posteriorment a aquest terratrèmol se’n donaren d’altres de menor intensitat. Dotze dies després del terratremòl principal (el 7 de juny de 1851) se’n sentí un amb intensitat VI que destruí molts edificis que havien estat anteriorment afectats, i va fer caure l’església de Sant Marçal (SILVA et al., 2001).
Un altre fou el del 31 d’agost de 1851 que coincidí amb la finalització de les obres de desmuntament dels elements de la Seu que amenaçaven de caure (GRIMALT, 1992).

http://fabian.balearweb.net/post/24779

1851. Día 15 de Mayo. «A las dos de la madrugada alarmó la población de Palma y de muchos pueblos de la isla, el mayor terremoto ocurrido en Mallorca de los que se tiene noticia. Los remates de las torres de la Catedral, del Carmen, de S. Francisco y de San Agustín se desmoronaron, y pocos edificios así públicos como particulares, dejaron de resentirse de la sacudida en mayor o menor escala. Se advirtió que el movimiento subterráneo caminaba en la dirección de la cordillera E. 20º N. al 0. 20º S., aumentando en fuerza hasta unas dos leguas de la capital, y si bien alcanzó hasta Cabrera, no llegó con todo a Menorca. Sucedieron numerables repeticiones más fuertes en unos puntos que en otros, siendo la más violenta de éstas la del 31 de Agosto de 1852. En la parte alta de la ciudad fueron más sensibles que en la baja notándose menor número hacia el S. de la isla; coincidiendo su presentación con fenómenos eléctricos notables y con un aspecto particular en el cielo, anunciándose con fuertes detonaciones al parecer subterráneas. El exceso de electricidad que algunos toman por causa y otros por efecto del mecanismo del mismo temblor, obró notablemente en algunas personas, sobre todo en niños de corta edad, en quienes se observó un mal estar y una ansiedad marcadas, que desaparecieron tan luego como se veriflcó el sacudimiento. Hay quien asegura que el primero suspendió el movimiento magnético de la aguja náutica; siendo cierto, que el depósito de agua de la ciudad y el de los pozos aumentó de caudal y se enturbiaron sus aguas, y que también hubo aumento de temperatura en las de la fuente termal de Campos.»
Parece que en la comarca donde más se dejó sentir fue en Marratxí, pasando poco menos que desapercibido en Manacor y Felanitx.

Mitjana anual (serie 1993-2013) 426,8mm

Desconnectat Twin

  • Global Moderator
  • Pedregada
  • *****
  • Missatges: 4265
    • Veure Perfil
    • Correu
Re: El terratrèmol de 1851
« Respondre #1 el: MAR? 21, 2011, 09:13:17 am »
Ben trobar metar, justament s'altre dia varem parlar d'aquest terratremol a classe, i no puc afegir mes informació.

Be, sembla que arrel d' aquest esdeveniment es varen produir alguns desordres publics a ciutat.

A mes, me pareix important parlar d'aquests temes, que serveixen per recordar que vivim a un territori on aquest risc es manifesta, esporadicament, pero mes frequentment del que a vegades ens pareix.
Observa el cel. On vegis un nigul negre me trobaras.
Actualment informant des de Saragossa

http://www.meteoillesbalears.com

Desconnectat Perejal

  • ruixada
  • *****
  • Missatges: 1700
  • Gènere: Masculí
  • Fracàs escolar garantit! Ni anglès ni coneixements
    • Veure Perfil
Re: El terratrèmol de 1851
« Respondre #2 el: MAR? 21, 2011, 12:46:21 pm »
Hi ha molt escrit sobre aquest important seïsme, que pareix que va arribar a una escala d'entre 7 i 8.

Compte! 7 o 8 en l'escala de Mercalli, que avalua els danys i arriba fins a un grau de 12.

Per contra l'escala de Richter és oberta (per dalt i per baix, ja que pot agafar valor negatiu) i avalua l'energia alliberada al sisme (bé això és cert fins al voltant del grau 5-6, a partir d'aquí s'ha de modificar i aplicar l'escala Hanks-Kanamori) A més és una escala logarítmica (entre un grau i l'inmediat superior l'energia es multiplica per 33'33) Un 7 Richter a la falla de Sencelles i no queda una paret dreta en tot Mallorca  ::)
« Darrera modificació: MAR? 21, 2011, 13:03:51 pm per Perejal »
FORÇA FORANA!!!

Desconnectat metar

  • Global Moderator
  • barrumbada
  • *****
  • Missatges: 2925
  • Gènere: Masculí
  • encalçador de niguls
    • Veure Perfil
    • Correu
Re: El terratrèmol de 1851
« Respondre #3 el: MAR? 21, 2011, 13:38:52 pm »
Això me suposava... me pareixia molt fort un 7-8 richter.
Degue ser entre 5 i 6 richter, no?

Mitjana anual (serie 1993-2013) 426,8mm

Desconnectat Perejal

  • ruixada
  • *****
  • Missatges: 1700
  • Gènere: Masculí
  • Fracàs escolar garantit! Ni anglès ni coneixements
    • Veure Perfil
Re: El terratrèmol de 1851
« Respondre #4 el: MAR? 22, 2011, 14:34:37 pm »
Això me suposava... me pareixia molt fort un 7-8 richter.
Degue ser entre 5 i 6 richter, no?

Efectivament, tot depenent de la profunditat de l'epicentre (com més profund, menys es nota)
FORÇA FORANA!!!