La primera vegada em va espantar una mica, ja que l'efecte era molt intens. Com que era a la platja el primer pensament va ser que "m'havia entrat el Sol al cap", com diuen els majors
, i m'estava marejant. Per sort, vaig recordar haver llegit un article a "Investigación y Ciencia" sobre el post-efecte negatiu i vaig filar. Llavors va durar un temps que contÃnuament feia "experiments", mirant com es produïa l'efecte variant el fons, amb el resultat de que mirant els pins era quan resultava més degut al contrast entre el clar de l'arena i el fosc dels pins. També vaig esbrinar que hi influïa la textura. La "granulació" aparent de les fulles del pins a mitja distà ncia era semblant a la dels grans d'arena de les mans.
Off-tòpic: Parlant d'experiments, estic fent proves amb el plasma i els microones. De moment ja he arribat a temperatures com per fondre el vidre del cul del tassò (sense fer petar el microones
) El "misto" té dues funcions: eliminar l'oxigen de l'interior del tassó i generar per combustió CO
2 i vapor d'aigua. Aquest darrer és l'important, ja que els microones el que fan és excitar les molècules de H
2O. Quan arriben a una temperatura crÃtica, passen a l'estat de plasma i si tens el llum apagat, la claredat ilumina tota la cuina
. Per altra banda, quan augmenta la temperatura, el vidre passa de ser aïllant a ser un conductor elèctric però no gaire efectiu, generant una resistència que fa pujar més la temperatura del vidre fins a fondre'l.
Un dia posaré fotos (de l'experiment o del microones "fregit"
)
